(+34) 696 60 60 07
              

Els cinc moviments

El concepte dels cinc moviments o de wuxing ( 五行) fa referència a cinc etapes de la transformació cíclica generada per l’alternança de Yin i Yang, podríem dir que són l’observació a través d’un microscopi de les cinc etapes del cicle de creixement i decreixement del Yin/Yang, i prenen representació en cinc elements qualitatius de la natura, la fusta, el foc, la terra, el metall i l’aigua. Aquests elements no són res més que emblemes que ens permeten il·lustrar aspectes específics del Qi i les etapes de les seves diferents mutacions.

Wu 五 significa “cinc”. Xing 行 es composa de dos ideogrames: el primer significa “avançar el peu esquerre per començar el pas” el segon, “avançar el peu dret per acabar el pas”. El que com a idea general ens dóna “moviment, dinamisme”. Aixi podríem traduir wuxing per “cinc moviments”, “cinc fases” o “cinc dinamismes”.

El Foc correspon al Yang màxim (Yang de Yang), l’Aigua el Yin mínim (Yin de Yin), la Fusta a l’aparició de Yin a partir del Yang (Yang de Yin), el Metall a l’aparició de Yin a partir del Yang (Yin de Yang). La Terra representada inicialment com a element central, referència indispensable a tota representació, és situada entre el Foc i el Metall.

Els elements:

  • La Fusta (mu). Els seu ideograma 木 representa un arbre amb el seu tronc, rames i arrels.S’associa a la primavera. Els seus òrgans són el fetge i la vesícula biliar. Les seves propietats són el naixement, allò que sorgeix de terra, el creixement, la flexibilitat, l’impulsió vital i el lliure moviment.
  • El Foc (huo) E seu ideograma 火 representa el foc, amb una flama central i dues guspires. S’associa a l’estiu. Els seus òrgans són el cor i l’intestí prim. Les seves propietats són la producció de calor i el moviment d’ascensió, d’acció, metabolisme, dinamisme, etc.
  • La Terra (tu). El seu ideograma 土 representa un monticle de terra. Els seus òrgans són l’estómac i la melsa o pàncrees. És la moderadora de qualitats harmonitzadores. Les seves propietats són la producció i la transformació, alhora que transporta els líquids i els elements nutritius.
  • El Metall (jin). El seu ideograma 金 representa una mina d’or (metall més valorat) amagada de les mirades indiscretes, amb quatre galeries on s’hi troben les llavors d’or. S’associa amb la tardor. Els seus òrgans són el pulmó i el gros intestí. Les seves propietats són a la vegada la mal·leabilitat i la duresa. És el moviment de la concentració, condensació, contracció, etc.
  • L’Aigua (shui). El seu ideograma 水 representa un corrent d’aigua. S’associa a l’hivern. Els seus òrgans són els ronyons i la bufeta. Les seves propietats són la humificació, refredar,  filtrar-se cap al fons, l’acumulació i estagnació.  És el moviment de la calma, repòs, interiorització.

Relacions fisiològiques dels Cinc Moviments.

  • Relació d’engendrament (Xiangsheng 相生):

El concepte d’engendrament significa que cadascun dels Cinc Moviments pot ajudar al desenvolupament del Moviment que el segueix. Xiangsheng significa literalment “donar-se naixença mutualment”. Això dóna un cicle perpetu on cada moviment engendra el següent i on finalment totes les fases són solidàries les unes amb les altres.

engendrementcatala copia

El Foc engendra la Terra i aquesta el Metall, que engendra l’Aigua i successivament en un cicle perpetu.

  • Relació de dominació (Xiangke 相剋) :

El concepte de dominació significa que cadascun dels Moviments controlar, frenar, contenir el desenvolupament del Moviment que el precedeix en el següent ordre: Fusta-Terra-Aigua-Foc-Metall.

“El Metall talla la Fusta, l’Aigua apaga el foc, la Fusta cobreix la Terra, el Foc fon el Metall i la Terra dirigeix l’Aigua”. Su Wen

domination 2 copiaEl cicle de dominació és complementari del d’engendrament. La combinació d’aquestes dues lleis, engendrament i dominació, fa que cada Moviment tingui relacions amb els altres quatre. Per exemple: la Fusta que domina la Terra és alhora dominada pel Metall, és engendrada per l’Aigua i ella mateixa engendra el Foc.

Relacions patològiques dels Cinc Moviments.

  • Relació d’explotació (Xiangcheng 相 乘):

La relació Cheng és un excés de la relació Ke. Això vol dir que, dins d’una situació de desequilibri, cadascun dels Cinc Moviments pot aprofitar-se de la debilitat del Moviment que el precedeix per abusar d’ell, explotar-lo, reprimir-lo, segons el mateix ordre que en el cicle de dominació.

Per exemple, en la relació Ke que hi ha entre Fusta i Terra: quan el Moviment dominador esdevé exageradament fort (Fusta) o el Moviment dominat (Terra) exageradament feble, s’estableix una relació de dominació excessiva (sempre del moviment dominador en aquest cas Fusta), el que condueix a una situació d’abús, explotació. Aquesta situació és patològica. Hi ha un desequilibri quantitatiu entre forces però sense desorganització del sistema.

  • Relació de menyspreu (Xiangwu 相 侮):

El concepte de menyspreu significa que cadascun dels Cinc Moviments pot, en una situació de desequilibri, insultar, humiliar, revoltar-se contra el Moviment que el domina i passar a dominar-lo. Hi ha una desorganització quantitativa i d’ordre del sistema. És la desorganització més patològica.

Si utilitzem els mateixos moviment que en l’exemple anterior, en la relació de menyspreu, la Terra passaria a dominar a la Fusta.

De la mateixa manera que el cicle d’engendrament i el de dominació es complementen, el d’explotació i menyspreu també. Per fer-ho més fàcil ho veurem en forma d’exemple:

Si la Fusta és en excés oprimeix la Terra, el Metall es veu afeblit per la pujada en força de la Fusta. Alhora la Terra engendra el Metall i domina l’Aigua. A causa de l’opressió de la Fusta a la Terra aquesta no pot exercir cap de les seves dues funcions. Així és que el Metall al no estar alimentat per la Terra no podrà tornar a controlar la Fusta i l’Aigua al no està dominada per la Terra alimentarà massa la Fusta que continuarà la seva opressió a la Terra. En aquest cas el sistema està pervertit i el desequilibri s’accentua cada cop més.

La terapèutica serà molt més global i complexa en aquests casos igual que la causa de la patologia.

Aplicacions medicals dels Cinc Moviments.

Tenint en compte les correspondències dins el cos humà dels Cinc Moviments, cadascuna de les relacions patològiques descrites anteriorment poden ser aplicades als òrgans corresponents de cada moviment.

D’aquesta manera la teoria dels cinc moviments roman omnipresent en el diagnòstic i el tractement en MTX.

Refèrencia bibliogràfica:

Marié, Éric. (2008) Précis de médecine chinoise. Histoire, théories fondamentales, diagnostic et principes théoriques. Éditions Dangles, groupe Piktos.

Sionneau, P. ; Zagorski, R. (2001) La diététique du Tao. Paris. Guy Trédaniel Éditeur.

Foto de portada extreta del llibre: “Voies et vertus de la médecine chinoise”. Jean-François Cludy et Régine Tiburce-Cludy, P.21.

La tardor

” Els ideogramme-automne5tres mesos de la tardor criden a “replegar” i “ajustar l’equilibri” (Rong-Ping).

Les energies del cel es comprimeixen, les energiesde la terra irradien claredat.”

Su Wen, capítol II

La simbologia de la tardor.

La tardor (Qiu 秋) en MTX correspon als mesos d’agost, setembre i octubre. Comença el 7 d’agost i acaba el 6 de novembre. El caràcter xinès Qiu, associa els cereals arribats a maduració (primer caràcter) i el radical del foc (segon caràcter).

D’aquesta manera els tres mesos de tardor expressen les característiques fonamentals de Rong-Ping.

Rong 容 que el seu caràcter xinès evoca una vall, un canyó, ens duu al significat de contenir, de guardar. És un moviment alhora d’acollida i de recel que recorda que la tardor acull les fructificacions de l’estiu, que les recolta i les organitza. De la mateixa manera que els pulmons (òrgan representaiu de la tardor) reben les energies del cel i de la terra, les recolten i les distribueixen per tot el cos.

En els tres mesos de la tardor es recolleixen i s’acollen els fruits de l’estiu. Però alhora, s’han de poder  equilibrar totes les seves essències per poder repartir-les i interioritzar-les correctament.

Ping 平 que mostra una balança on els dos plats estan en equilibri, significa al mateix temps la pau i la salut.

A la tardor hi ha una disminució i una interiorització del Yang cap al Yin. Les dinàmiques es capgiren i ens duen a la tasca de recol·lectar dins seu. Així com d’equilibrar, clarificar i classificar les diferents expressions de la vida abans d’interioritzar-les.

La necessitat de son creix al mateix temps que les nits s’allarguen: anem al llit de bona hora per a favoritzar el l’interiorització de Yin, però al mateix temps ens aixequem aviat per beneficiar-nos de l’empenta que encara conserva el Yang.

De la mateixa manera ens comportem amb pau, tranquil·litat i serenitat davant la vida. Per tal de plasmar aquesta interiorització també a nivell psíquic.

Plantes reguladores i infusió pròpies de la tardor. ( Eyssalet i Malnic, 2010)

Brots d’avet, la farigola, la borratja, les roselles, les violetes, la pota de cavall, l’hisop, l’herba de l’ala, la cua de cavall, l’eucaliptus, la lavanda.
Demaneu al vostre herbolari la següent preparació:des_infusions_pour_se_rechauffer

  • 30 g de borratja
  • 20 g de roselles
  • 20 g de brots d’avet o pi
  • 20 g de farigola
  • 10 g de solidago
  • 10 g de flors de violeta
  • 20 g de regalèssia ( no la utilitzeu si hi ha un atendència a la hipertensió)

Feu infusionar una cullera petita de la barreja dins d’un got amb aigua prèviament bullida. La podeu beure un o dos cops per dia.

Referència bibliogràfica:

Eyssalet, J.M. i Malnic, E. (2010). La médecine chinoise. Santé, forme et diététique. Paris: Odile Jacob

Foto portada: Ferran Jordà.


El raïm

El raïm (Vistis Vinifera L. – Vitàcies), Pú Tao (葡 萄) en xinès, és una fruita molt de casa nostra, present per tota la Mediterrània i una de les més esteses en tot el món.

Les varietats autòctones blanques són el macabeu, el xarel·lo (prensal), la pansa blanca i el picapoll. Les varietats autòctones negres són el sumoll, el trepat, el callet (Felanitx), manto negre i fogoneu. A més, altres varietats tradicionals són la garnatxa, l’ull de llebre, el samsó, el monestrell, la malvasia, el moscatell i la parellada. Raïm

El raïm fresc de temporada es pot degustar entre mitjans de setembre i finals de novembre.

  • Història:

A les nostres terres, l’aprofitament humà de la vinya és antiquíssim. Tradicionalment s’ha considerat que va ser introduïda a la Mediterrània procedent de l’Orient Pròxim,[3] però les vinyes fòssils trobades en sediments del Terciari indicarien que la vinya ja era present a la Mediterrània abans de les glaciacions del Quaternari i que va ser el clima fred el que la va fer recular vers l’Orient.[4]

Pel que fa a la Xina, les primeres vinyes varen ser introduïdes al 138 abans JC. Regal fet a l’emperador Wudi. Aquestes provinents de l’oest del país, probablement del Caucas o de l’Iran.

  • Valor nutricional i propietats:

El raïm és una fruita que sobretot aporta glúcids, glucosa i fructosa, però també és notable l’aportació de vitamines, en especial A, B i C, i oligoelements com potassi, fòsfor o calci.

El raïm és bo pel funcionament intestinal i ens ajuda a eliminar residus i toxines. És ric en antioxidants que juntament amb els polifenols protegeixen els vasos sanguinis, retardant l’envelliment i protegint contra el càncer. El raïm remineralitza, refresca, descongestiona; estimula el fetge i els teixits; facilita les oxidacions cel·lulars i, gràcies a la vitamina C que posseeix, activa l’assimilació digestiva.

La pell conté taní, àcids lliures, materials minerals, ferments i cel·luloses molt útils per al funcionament intestinal. Les llavors són veritables concentrats de cep, sent valuós el seu contingut en oli, sals minerals i taní.

El raïm en MTX: (Eyssalet, Guillaume i Mach-Chieu, 2005) 

  • Sabor i natura: dolç, àcid, neutre, sense tòxics.
  • Meridians en els que actua: meridians dels pulmons (Shou Tai Yin), meridians del pàncrea (Zu Tai Yin), i els dels ronyons (Zu Shao Yin).
  • Accions: el raïm tonifica l’energia i la sang, reforça els tendons i els ossos, favoritza la micció, calma la tos causada pel buit de pulmons, les suors amb palpitacions i les pors, els dolors reumàtics de vent-humitat, tonifica el Qi dels rinyons, alimenta els líquids del ronyó, tonifica el Yin del fetge, calma la set, el fetus i el cor.
  • Contra-indicacions: es desaconsella el consum abusiu, aquesta pot provocar un excés de calor interna, una agitació interna amb inquetud (Xin Fan), diarrea.

Cura de desintoxicació amb raïm:

Com heu pogut veure, el raïm és una fruita ideal per a una cura de desintoxicació per les seves propietats depuradores.

La cura és molt senzilla, consisteix en menjar únicament raïm écològic durant un mínim de tres dies (2-3 Kg per dia aproximadament). Es recomana alternar les varietats de raïm així com menjar-ne la pell i les llavors. A més, és important beure sovint infusions de plantes ecològiques (fumària, til·ler, verbena…) que contribuïran a l’estimulació del trànsit digestiu i al mateix temps equilibrarà l’ingesta d’aliments freds i calents. Aquestes i l’aigua són les dues begudes autoritzades durant la cura. S’ha d’intentar respectar els tres àpats del dia.

Cada persona ha d’adaptar els dies de cura depenent del seu estat físic i de com es trobi durant aquesta. És possible que els dos primers dies es tingui una mica de mal de cap i una sensació de cansament moderat, si els símptomes són massa pronunciats s´ha d’abandonar la cura.
Es decideix parar-la al cap de tres dies o allargar-la si el nostre cos ens ho permet fins a una setmana.

Uns dies abans haurem de preparar el nostre cos amb una dieta més lleugera, on les verdures bullides i la fruita tinguin un paper primordial, seguit de l’arròs, el peix i evitant la carn, l’alcohol i aliments massa greixosos o dolços. Aquestes mateixes indicacions seran necessàries pels dies posteriors a la cura.

També la podem fer d’una manera menys estricta menjant únicament raïm per eszmorzar i sopar amb un dinar lleuger.

Aquest cura està contraindicada per les persones que pateixen de diabetis.

L’estiu

estiu” Els tres mesos d’estiu reben el nom de “multiplicar-se” i ” créixer com una espiga de blat” ( Fan-Xiu).

Les energies del cel i de la terra es combinen estretament i els deu mil éssers floreixen i donen fruit. (…)

Deixem que el lliure desenvolupament es faci, que les energies internes s’exterioritzin com si aspiressin a evolucionar cap a l’exterior.

Així és la correspondència de les energies de l’estiu i el camí per alimentar íntimament el creixement de la vida.

Anar en contra d’això afebliria el cor…” Su Wuen, capítol II.

L’estiu (xia), en MTX correspon als mesos de maig, juny i juliol. Comença el 5 de maig i acaba el 6 d’agost.

El caràcter xinès que el representa mostra la imatge del cap d’una persona amb les seves cames, però amb una caminar lent i pesat.

L’estiu representa a la vegada la culminació de l’exteriorització del yang a la natura i el començament del seu retorn cap al yin. Ens trobem en una estació centrada en un solstici, el sol assolirà la seva màxima ascenció a la meitat de l’estiu, el 21 de juny (màxima de yang) com ho fa a les 12 del migdia a l’escala d’un dia, per començar poc a poc a davallar cap al yin.

És el temps del desenvolupament, indica alhora l’enriquiment de les formes i la desceleració del moviment ascendent de les energies que les animen.

MelocotonesL’estiu s’ofereix per a que el contemplin. La bellesa de la natura dóna tota la llum d’una obra acabada. Hem doncs, de deixar exterioritzar tota l’energia que arriba en el seu punt àlgid, el màxim de yang, perquè pugui tornar poc a poc cap al yin (l’interiorització).

El cor és l’organ d’aquesta estació. L’expansió del cor es deixa veure al rostre per la llum dels ulls, l’harmonia del to de pell i de l’expressió. És també lloc de recepció de l’esperit individual “Shen”, el cor allibera totalment les forces d’expansió de l’estiu, yang, que permetrà d’aquesta manera un retorn sense conflictes cap al yin.

Si aquesta expressió no es du completament a terme, el cor i alhora Shen, seran afeblits i els simptomes es podran manifestar a l’estació següent. Pel contrari si les energies han estat mobilitzades d’una manera massa violenta durant l’estiu no faran correctament la seva entrada cap a la tardor. Provocant en aquest cas altres tipus de manifestacions patològiques.

Plantes reguladores  i infusió pròpies de l’estiu. ( Eyssalet i Malnic, 2010)

L’espígol, la verbena, l’arç, la valeriana, la fulla de taronger, la fumària, l’herba de Sant Joan, l’alfàbrega. Totes aquestes són plantes adients pel consum estiuenc.

Demaneu al vostre herbolari la següent preparació:

  • 20 g de flors de melissa                                      infusion
  • 20 g de flors d’espígol
  • 20 g d’arç (Crataegus)
  • 20 g de verbena
  • 20 g de fulles de taronger

En una casserola porteu l’aigua a ebullició. Tot seguit vesseu-la dintre d’un recipient on hi haurà la preparació de plantes. Deixeu-ho reposar 10 minuts.

És una infusió adient per beure abans d’anar a dormir. Permetrà el descens de les energies.

 

Referència bibliogràfica:

Eyssalet, J.M. i Malnic, E. (2010). La médecine chinoise. Santé, forme et diététique. Paris: Odile Jacob

 

 

 

 

Dualitat Yin Yang

El yin yang no solament és un concepte filosòfic fonamental del pensament xinès que ha recorregut els segles fins als nostres dies, sinó que alhora, és una de les “lleis” bàsiques de la Medicina Tradicional Xinesa.

Com a primera definició per entendre el concepte de yin yang podríem dir que yin és el que més tard serà yang, el que poc a poc es transforma en yang. D’altra banda yang, és el que poc apoc esdevindrà yin.

montañanubesYin yin1, que el seu ideograma representa els núvols acumulats en el vessant humit, ombrejat, de la muntanya. Esdevé llavors principi d’ombra, fred, de repòs, invitant a interioritzar, reflexionar, feminitat, etc.

 

montañasol2Yang  yang1, representa el costat solejat d’aquesta muntanya, el sol amb els seus rajos que donen llum i calentor. Així doncs ens evocarà la llum, la calor, l’activitat, invitant a l’acció, a exterioritzar, la masculinitat, etc.

 

 

Aquest concepte d’oposició, contraris l’un de l’altre, es combina amb els de:

  • relativitat, al vessant solejat hi pot també fer fred.
  • interdependència, un no pot existir sense l’altre. Si hi ha un vessant solejat és perquè n’hi ha un altre d’ombrejat.
  • transformació, el vessant ombrejat de la muntanya ho serà fins que el sol, poc a poc torni a il·luminar. Des dels primers rajos de sol fins a la il·luminació total i viceversa.

Un moviment, una situació, un acte, poden ser qualificats de yin però  hi ha sempre la possibilitat de trobar-hi dins d’ells algun aspecte yang.

Quan yang arriba al seu punt extrem es torna yin. Aquest cercle sense interrupció  esdevé equilibri.

La representació gràfica del yin yang és el Taiji:

Taiyin1

En Medicina Tradicional Xinesa (MTX) aquest concepte filosòfic esdevé una “llei” i alhora una de les quatre parelles, que juntament amb superficial/profund (biao/li), calent/fred i ple/buit, constitueixen els vuit principis del diagnòstic.

Durant l’equilibri els aspectes yin i yang es completen, es compenetren i es succeeixen. En la patologia un envaeix l’altre ocasionant mancances o excessos.

Yin és qui guarda l’essència i és doncs quan l’emergència es fa i es desenvolupa. Yang és el que defensa a l’exterior i és doncs la força que en resulta.” (Su Wen cap.3)

 

 

 

Footer background
Carrer Jesús 36 (Centre Fisiosan)
ramongort@acufisio.es
(+34) 696 60 60 07

Contacte

Gràcies per contactar amb nosaltres El seu missatge s'ha enviat correctament. Hi ha hagut un error! Si us plau reviseu els camps.
Esborrar
© 2015 Acufisio. Tots els drets reservats.