(+34) 696 60 60 07
              

Yangsheng. L’art d’alimentar la vida.

En la filosofia xinesa antiga, l’art d’alimentar la vida, yangsheng 養生, era una disciplina per ella mateixa, estretament lligada a la medicina tradicional xinesa reagrupa el conjunt de pràctiques que permeten el bon manteniment del Cor-Emperador, l’esperit i el conjunt de l’organisme amb l’objectiu de fortificar-los, evitar malalties i allargar la vida.

Aquí tenim un extracte del primer llibre del Huang Di Nei Jing Su Wen que ho escenifica:

“Els homes de la Gran antiguitat eren observadors del Dao; es regulaven en el yin/yang i arribaven a l’Harmonia a través de les Pràctiques i els Nombres. Bevien i menjaven amb mesura, traballaven i descansaven amb regularitat, no s’esgotaven en activitats sense consideració. Podent d’aquesta manera mantenir la unió del cos i dels esperits, i, centenaris, se n’anaven.

Pels homes d’avui, res d’això! Fan de l’alcohol la seva beguda, de la mala conducta, el seu quotidià; entren, completament ebris, al dormitori, deixen les passions assecar les seves essències i la dissipació dilapidar el seu Autèntic; incapaços de mantenir la seva integritat condueixen els seus Esperits a contra-temps, per l’agitació, exciten el seu cor, anant en contra de la felicitat de viure, sense moderació s’activen o es reposen, d’aquesta manera a mig camí dels cent anys, declinen.”

SUWEN 1 traducció del francés, La vie, la médecine, la sagesse, Suwen les onze premiers traités. Institut Ricci. Edition du CERF.

En el text podem recamarcar la importància que atorga a les Pràctiques i els Nombres:

  • les Pràctiques: alimentar la vida és practicar, insistint en la importància de la quietud i la tranquil·litat de l’esperit (shen), en exercicis corporals moderats (xing), en la preservació de l’essència vital (jing), en el treball intern de l’energia (qi), o encara la dietètica.
  • els Nombres: l’1: la unitat, l’únic, el 2: yin/yang, el 3: Cel/Home/Terra, el 4: l’espai i el temps imposats a l’home, el 5: els 5 moviments, el 6 i 12: la circulació i distribució de l’energia.

 

Extret i traduït del francés GFMC Toulouse 2012.

Foto: Rikaz (Victor).

La tardor

” Els ideogramme-automne5tres mesos de la tardor criden a “replegar” i “ajustar l’equilibri” (Rong-Ping).

Les energies del cel es comprimeixen, les energiesde la terra irradien claredat.”

Su Wen, capítol II

La simbologia de la tardor.

La tardor (Qiu 秋) en MTX correspon als mesos d’agost, setembre i octubre. Comença el 7 d’agost i acaba el 6 de novembre. El caràcter xinès Qiu, associa els cereals arribats a maduració (primer caràcter) i el radical del foc (segon caràcter).

D’aquesta manera els tres mesos de tardor expressen les característiques fonamentals de Rong-Ping.

Rong 容 que el seu caràcter xinès evoca una vall, un canyó, ens duu al significat de contenir, de guardar. És un moviment alhora d’acollida i de recel que recorda que la tardor acull les fructificacions de l’estiu, que les recolta i les organitza. De la mateixa manera que els pulmons (òrgan representaiu de la tardor) reben les energies del cel i de la terra, les recolten i les distribueixen per tot el cos.

En els tres mesos de la tardor es recolleixen i s’acollen els fruits de l’estiu. Però alhora, s’han de poder  equilibrar totes les seves essències per poder repartir-les i interioritzar-les correctament.

Ping 平 que mostra una balança on els dos plats estan en equilibri, significa al mateix temps la pau i la salut.

A la tardor hi ha una disminució i una interiorització del Yang cap al Yin. Les dinàmiques es capgiren i ens duen a la tasca de recol·lectar dins seu. Així com d’equilibrar, clarificar i classificar les diferents expressions de la vida abans d’interioritzar-les.

La necessitat de son creix al mateix temps que les nits s’allarguen: anem al llit de bona hora per a favoritzar el l’interiorització de Yin, però al mateix temps ens aixequem aviat per beneficiar-nos de l’empenta que encara conserva el Yang.

De la mateixa manera ens comportem amb pau, tranquil·litat i serenitat davant la vida. Per tal de plasmar aquesta interiorització també a nivell psíquic.

Plantes reguladores i infusió pròpies de la tardor. ( Eyssalet i Malnic, 2010)

Brots d’avet, la farigola, la borratja, les roselles, les violetes, la pota de cavall, l’hisop, l’herba de l’ala, la cua de cavall, l’eucaliptus, la lavanda.
Demaneu al vostre herbolari la següent preparació:des_infusions_pour_se_rechauffer

  • 30 g de borratja
  • 20 g de roselles
  • 20 g de brots d’avet o pi
  • 20 g de farigola
  • 10 g de solidago
  • 10 g de flors de violeta
  • 20 g de regalèssia ( no la utilitzeu si hi ha un atendència a la hipertensió)

Feu infusionar una cullera petita de la barreja dins d’un got amb aigua prèviament bullida. La podeu beure un o dos cops per dia.

Referència bibliogràfica:

Eyssalet, J.M. i Malnic, E. (2010). La médecine chinoise. Santé, forme et diététique. Paris: Odile Jacob

Foto portada: Ferran Jordà.


Footer background
Carrer Jesús 36 (Centre Fisiosan)
ramongort@acufisio.es
(+34) 696 60 60 07

Contacte

Gràcies per contactar amb nosaltres El seu missatge s'ha enviat correctament. Hi ha hagut un error! Si us plau reviseu els camps.
Esborrar
© 2015 Acufisio. Tots els drets reservats.