El raïm (Vistis Vinifera L. – Vitàcies), Pú Tao (葡 萄) en xinès, és una fruita molt de casa nostra, present per tota la Mediterrània i una de les més esteses en tot el món.

Les varietats autòctones blanques són el macabeu, el xarel·lo (prensal), la pansa blanca i el picapoll. Les varietats autòctones negres són el sumoll, el trepat, el callet (Felanitx), manto negre i fogoneu. A més, altres varietats tradicionals són la garnatxa, l’ull de llebre, el samsó, el monestrell, la malvasia, el moscatell i la parellada.

El raïm fresc de temporada es pot degustar entre mitjans de setembre i finals de novembre.

• Història:

A les nostres terres, l’aprofitament humà de la vinya és antiquíssim. Tradicionalment s’ha considerat que va ser introduïda a la Mediterrània procedent de l’Orient Pròxim,^[3] però les vinyes fòssils trobades en sediments del Terciari indicarien que la vinya ja era present a la Mediterrània abans de les glaciacions del Quaternari i que va ser el clima fred el que la va fer recular vers l’Orient.^[4]

Pel que fa a la Xina, les primeres vinyes varen ser introduïdes al 138 abans JC. Regal fet a l’emperador Wudi. Aquestes provinents de l’oest del país, probablement del Caucas o de l’Iran.

• Valor nutricional i propietats:

El raïm és una fruita que sobretot aporta glúcids, glucosa i fructosa, però també és notable l’aportació de vitamines, en especial A, B i C, i oligoelements com potassi, fòsfor o calci.

El raïm és bo pel funcionament intestinal i ens ajuda a eliminar residus i toxines. És ric en antioxidants que juntament amb els polifenols protegeixen els vasos sanguinis, retardant l’envelliment i protegint contra el càncer. El raïm remineralitza, refresca, descongestiona; estimula el fetge i els teixits; facilita les oxidacions cel·lulars i, gràcies a la vitamina C que posseeix, activa l’assimilació digestiva.

La pell conté taní, àcids lliures, materials minerals, ferments i cel·luloses molt útils per al funcionament intestinal. Les llavors són veritables concentrats de cep, sent valuós el seu contingut en oli, sals minerals i taní.

El raïm en MTX: (Eyssalet, Guillaume i Mach-Chieu, 2005) 

• Sabor i natura: dolç, àcid, neutre, sense tòxics.
• Meridians en els que actua: meridians dels pulmons (Shou Tai Yin), meridians del pàncrea (Zu Tai Yin), i els dels ronyons (Zu Shao Yin).
• Accions: el raïm tonifica l’energia i la sang, reforça els tendons i els ossos, favoritza la micció, calma la tos causada pel buit de pulmons, les suors amb palpitacions i les pors, els dolors reumàtics de vent-humitat, tonifica el Qi dels rinyons, alimenta els líquids del ronyó, tonifica el Yin del fetge, calma la set, el fetus i el cor.
• Contra-indicacions: es desaconsella el consum abusiu, aquesta pot provocar un excés de calor interna, una agitació interna amb inquetud (Xin Fan), diarrea.

Cura de desintoxicació amb raïm:

Com heu pogut veure, el raïm és una fruita ideal per a una cura de desintoxicació per les seves propietats depuradores.

La cura és molt senzilla, consisteix en menjar únicament raïm écològic durant un mínim de tres dies (2-3 Kg per dia aproximadament). Es recomana alternar les varietats de raïm així com menjar-ne la pell i les llavors. A més, és important beure sovint infusions de plantes ecològiques (fumària, til·ler, verbena…) que contribuïran a l’estimulació del trànsit digestiu i al mateix temps equilibrarà l’ingesta d’aliments freds i calents. Aquestes i l’aigua són les dues begudes autoritzades durant la cura. S’ha d’intentar respectar els tres àpats del dia.

Cada persona ha d’adaptar els dies de cura depenent del seu estat físic i de com es trobi durant aquesta. És possible que els dos primers dies es tingui una mica de mal de cap i una sensació de cansament moderat, si els símptomes són massa pronunciats s´ha d’abandonar la cura.
Es decideix parar-la al cap de tres dies o allargar-la si el nostre cos ens ho permet fins a una setmana.

Uns dies abans haurem de preparar el nostre cos amb una dieta més lleugera, on les verdures bullides i la fruita tinguin un paper primordial, seguit de l’arròs, el peix i evitant la carn, l’alcohol i aliments massa greixosos o dolços. Aquestes mateixes indicacions seran necessàries pels dies posteriors a la cura.

També la podem fer d’una manera menys estricta menjant únicament raïm per eszmorzar i sopar amb un dinar lleuger.

Aquest cura està contraindicada per les persones que pateixen de diabetis.