(+34) 696 60 60 07
              

Tonificació amb moxas. Pàncrees i ronyó.

Tractament amb moxas per tonificar pàncrees i ronyó. Punts 3B, 3R (yuan) i 6B SanYinJiao (Reunió dels tres yin).

Punt LIEQUE del meridià de pulmó. 7P

El Punt 7P, Lieque (缺), es tradueix per ruptura de la continuïtat, que és una de les maneres per dir llamp amb xinès antic. Podem entendre aquest nom de tres maneres:

  1. recorda la sensació de corrent elèctric que es provoca de vegades al puncionar-lo,
  2. evoca la capacitat de Lieque d’eliminar l’opressió toràcica, de la mateixa manera que un llamp d’una tempesta il·lumina el cel,
  3. mostra l’angulació del trajecte del meridià en aquest punt.

És remarcable però, com molts punts luo estan situats en llocs on el seu meridià produeix un canvi brusc d’angulació.

És un punt:

  • De comunicació (luo) del meridià de pulmó i
  • Punt d’obertura de Ren Mai.

Localització:

En la part radial del avantbraç, a 1,5 cun per sobre de 5IG Yangxi, en la fossa formada entre els tendons dels músculs braquiorradials i abductor llarg del polze.

DSC_0157

Inserció de l’agulla:

Amb una mà pessiguem la pell sobre del punt, i amb l’altra puncionem transversalment, en direcció proximal o distal, a 0,5- 1 cun de profunditat, evitant la vena cefàlica.

Tècniques de massatge:

Podem utilitzar tècniques de pressió mantinguda, rotacions amb el sentit de les agulles d’un rellotge per tonificar i en l’altre sentit per dispersar. Aplicarem un massatge en direcció proximal per alleujar el mal de cap i en direcció distal pels dolors de polze.

Accions:

Allibera la superfície i elimina el vent,

Afavoreix la funció de descens del pulmó,

Calma el vent i les mucositats,

Té efectes benèfics sobre la nuca i el cap,

Obre i regula el Ran Mai,

Regula la via de les aigües,

Estimula el meridià i disminueix el dolor.

Indicacions:

  • Febre, congestió nasal i nas que goteja, pòlips nasals, obstrucció dolorosa del agola, tos, mucositats, xiulets respiratoris, dispnea, asma, disminució de qi i cansament, calor/fred de pit i esquena, suors, edema en les extremitats, set.
  • Mal de cap, tensions cervicals, tensions en l’ATM, hemiplegia, desviació de la boca i els ulls, dolor dental, epil·lèpsia, pèrdua del coneixement, hipertensió.
  • Sang a l’orina, sensació de cremor a la micció, miccions difícils, dolor dels òrgans genitals.
  • Mala memòria, palpitacions, tristesa, riure nerviós, badalls frqüents, tensió en el pit i esquena, opressió en la zona lateral de les costelles.
  • Debilitat i dolor del canell i de la mà, dolor del polze, dolor de l’espatlla, calor al palmell de la mà.

 

Manuel d’Acupuncture. Peter Deadman & Mazin Al-Khafaji avec la collaborations de Kevin Baker. SATAS 2011.

Foto: David McBride Photography

 

 

 

 

 

Els cinc moviments

El concepte dels cinc moviments o de wuxing ( 五行) fa referència a cinc etapes de la transformació cíclica generada per l’alternança de Yin i Yang, podríem dir que són l’observació a través d’un microscopi de les cinc etapes del cicle de creixement i decreixement del Yin/Yang, i prenen representació en cinc elements qualitatius de la natura, la fusta, el foc, la terra, el metall i l’aigua. Aquests elements no són res més que emblemes que ens permeten il·lustrar aspectes específics del Qi i les etapes de les seves diferents mutacions.

Wu 五 significa “cinc”. Xing 行 es composa de dos ideogrames: el primer significa “avançar el peu esquerre per començar el pas” el segon, “avançar el peu dret per acabar el pas”. El que com a idea general ens dóna “moviment, dinamisme”. Aixi podríem traduir wuxing per “cinc moviments”, “cinc fases” o “cinc dinamismes”.

El Foc correspon al Yang màxim (Yang de Yang), l’Aigua el Yin mínim (Yin de Yin), la Fusta a l’aparició de Yin a partir del Yang (Yang de Yin), el Metall a l’aparició de Yin a partir del Yang (Yin de Yang). La Terra representada inicialment com a element central, referència indispensable a tota representació, és situada entre el Foc i el Metall.

Els elements:

  • La Fusta (mu). Els seu ideograma 木 representa un arbre amb el seu tronc, rames i arrels.S’associa a la primavera. Els seus òrgans són el fetge i la vesícula biliar. Les seves propietats són el naixement, allò que sorgeix de terra, el creixement, la flexibilitat, l’impulsió vital i el lliure moviment.
  • El Foc (huo) E seu ideograma 火 representa el foc, amb una flama central i dues guspires. S’associa a l’estiu. Els seus òrgans són el cor i l’intestí prim. Les seves propietats són la producció de calor i el moviment d’ascensió, d’acció, metabolisme, dinamisme, etc.
  • La Terra (tu). El seu ideograma 土 representa un monticle de terra. Els seus òrgans són l’estómac i la melsa o pàncrees. És la moderadora de qualitats harmonitzadores. Les seves propietats són la producció i la transformació, alhora que transporta els líquids i els elements nutritius.
  • El Metall (jin). El seu ideograma 金 representa una mina d’or (metall més valorat) amagada de les mirades indiscretes, amb quatre galeries on s’hi troben les llavors d’or. S’associa amb la tardor. Els seus òrgans són el pulmó i el gros intestí. Les seves propietats són a la vegada la mal·leabilitat i la duresa. És el moviment de la concentració, condensació, contracció, etc.
  • L’Aigua (shui). El seu ideograma 水 representa un corrent d’aigua. S’associa a l’hivern. Els seus òrgans són els ronyons i la bufeta. Les seves propietats són la humificació, refredar,  filtrar-se cap al fons, l’acumulació i estagnació.  És el moviment de la calma, repòs, interiorització.

Relacions fisiològiques dels Cinc Moviments.

  • Relació d’engendrament (Xiangsheng 相生):

El concepte d’engendrament significa que cadascun dels Cinc Moviments pot ajudar al desenvolupament del Moviment que el segueix. Xiangsheng significa literalment “donar-se naixença mutualment”. Això dóna un cicle perpetu on cada moviment engendra el següent i on finalment totes les fases són solidàries les unes amb les altres.

engendrementcatala copia

El Foc engendra la Terra i aquesta el Metall, que engendra l’Aigua i successivament en un cicle perpetu.

  • Relació de dominació (Xiangke 相剋) :

El concepte de dominació significa que cadascun dels Moviments controlar, frenar, contenir el desenvolupament del Moviment que el precedeix en el següent ordre: Fusta-Terra-Aigua-Foc-Metall.

“El Metall talla la Fusta, l’Aigua apaga el foc, la Fusta cobreix la Terra, el Foc fon el Metall i la Terra dirigeix l’Aigua”. Su Wen

domination 2 copiaEl cicle de dominació és complementari del d’engendrament. La combinació d’aquestes dues lleis, engendrament i dominació, fa que cada Moviment tingui relacions amb els altres quatre. Per exemple: la Fusta que domina la Terra és alhora dominada pel Metall, és engendrada per l’Aigua i ella mateixa engendra el Foc.

Relacions patològiques dels Cinc Moviments.

  • Relació d’explotació (Xiangcheng 相 乘):

La relació Cheng és un excés de la relació Ke. Això vol dir que, dins d’una situació de desequilibri, cadascun dels Cinc Moviments pot aprofitar-se de la debilitat del Moviment que el precedeix per abusar d’ell, explotar-lo, reprimir-lo, segons el mateix ordre que en el cicle de dominació.

Per exemple, en la relació Ke que hi ha entre Fusta i Terra: quan el Moviment dominador esdevé exageradament fort (Fusta) o el Moviment dominat (Terra) exageradament feble, s’estableix una relació de dominació excessiva (sempre del moviment dominador en aquest cas Fusta), el que condueix a una situació d’abús, explotació. Aquesta situació és patològica. Hi ha un desequilibri quantitatiu entre forces però sense desorganització del sistema.

  • Relació de menyspreu (Xiangwu 相 侮):

El concepte de menyspreu significa que cadascun dels Cinc Moviments pot, en una situació de desequilibri, insultar, humiliar, revoltar-se contra el Moviment que el domina i passar a dominar-lo. Hi ha una desorganització quantitativa i d’ordre del sistema. És la desorganització més patològica.

Si utilitzem els mateixos moviment que en l’exemple anterior, en la relació de menyspreu, la Terra passaria a dominar a la Fusta.

De la mateixa manera que el cicle d’engendrament i el de dominació es complementen, el d’explotació i menyspreu també. Per fer-ho més fàcil ho veurem en forma d’exemple:

Si la Fusta és en excés oprimeix la Terra, el Metall es veu afeblit per la pujada en força de la Fusta. Alhora la Terra engendra el Metall i domina l’Aigua. A causa de l’opressió de la Fusta a la Terra aquesta no pot exercir cap de les seves dues funcions. Així és que el Metall al no estar alimentat per la Terra no podrà tornar a controlar la Fusta i l’Aigua al no està dominada per la Terra alimentarà massa la Fusta que continuarà la seva opressió a la Terra. En aquest cas el sistema està pervertit i el desequilibri s’accentua cada cop més.

La terapèutica serà molt més global i complexa en aquests casos igual que la causa de la patologia.

Aplicacions medicals dels Cinc Moviments.

Tenint en compte les correspondències dins el cos humà dels Cinc Moviments, cadascuna de les relacions patològiques descrites anteriorment poden ser aplicades als òrgans corresponents de cada moviment.

D’aquesta manera la teoria dels cinc moviments roman omnipresent en el diagnòstic i el tractement en MTX.

Refèrencia bibliogràfica:

Marié, Éric. (2008) Précis de médecine chinoise. Histoire, théories fondamentales, diagnostic et principes théoriques. Éditions Dangles, groupe Piktos.

Sionneau, P. ; Zagorski, R. (2001) La diététique du Tao. Paris. Guy Trédaniel Éditeur.

Foto de portada extreta del llibre: “Voies et vertus de la médecine chinoise”. Jean-François Cludy et Régine Tiburce-Cludy, P.21.

La tardor

” Els ideogramme-automne5tres mesos de la tardor criden a “replegar” i “ajustar l’equilibri” (Rong-Ping).

Les energies del cel es comprimeixen, les energiesde la terra irradien claredat.”

Su Wen, capítol II

La simbologia de la tardor.

La tardor (Qiu 秋) en MTX correspon als mesos d’agost, setembre i octubre. Comença el 7 d’agost i acaba el 6 de novembre. El caràcter xinès Qiu, associa els cereals arribats a maduració (primer caràcter) i el radical del foc (segon caràcter).

D’aquesta manera els tres mesos de tardor expressen les característiques fonamentals de Rong-Ping.

Rong 容 que el seu caràcter xinès evoca una vall, un canyó, ens duu al significat de contenir, de guardar. És un moviment alhora d’acollida i de recel que recorda que la tardor acull les fructificacions de l’estiu, que les recolta i les organitza. De la mateixa manera que els pulmons (òrgan representaiu de la tardor) reben les energies del cel i de la terra, les recolten i les distribueixen per tot el cos.

En els tres mesos de la tardor es recolleixen i s’acollen els fruits de l’estiu. Però alhora, s’han de poder  equilibrar totes les seves essències per poder repartir-les i interioritzar-les correctament.

Ping 平 que mostra una balança on els dos plats estan en equilibri, significa al mateix temps la pau i la salut.

A la tardor hi ha una disminució i una interiorització del Yang cap al Yin. Les dinàmiques es capgiren i ens duen a la tasca de recol·lectar dins seu. Així com d’equilibrar, clarificar i classificar les diferents expressions de la vida abans d’interioritzar-les.

La necessitat de son creix al mateix temps que les nits s’allarguen: anem al llit de bona hora per a favoritzar el l’interiorització de Yin, però al mateix temps ens aixequem aviat per beneficiar-nos de l’empenta que encara conserva el Yang.

De la mateixa manera ens comportem amb pau, tranquil·litat i serenitat davant la vida. Per tal de plasmar aquesta interiorització també a nivell psíquic.

Plantes reguladores i infusió pròpies de la tardor. ( Eyssalet i Malnic, 2010)

Brots d’avet, la farigola, la borratja, les roselles, les violetes, la pota de cavall, l’hisop, l’herba de l’ala, la cua de cavall, l’eucaliptus, la lavanda.
Demaneu al vostre herbolari la següent preparació:des_infusions_pour_se_rechauffer

  • 30 g de borratja
  • 20 g de roselles
  • 20 g de brots d’avet o pi
  • 20 g de farigola
  • 10 g de solidago
  • 10 g de flors de violeta
  • 20 g de regalèssia ( no la utilitzeu si hi ha un atendència a la hipertensió)

Feu infusionar una cullera petita de la barreja dins d’un got amb aigua prèviament bullida. La podeu beure un o dos cops per dia.

Referència bibliogràfica:

Eyssalet, J.M. i Malnic, E. (2010). La médecine chinoise. Santé, forme et diététique. Paris: Odile Jacob

Foto portada: Ferran Jordà.


Dualitat Yin Yang

El yin yang no solament és un concepte filosòfic fonamental del pensament xinès que ha recorregut els segles fins als nostres dies, sinó que alhora, és una de les “lleis” bàsiques de la Medicina Tradicional Xinesa.

Com a primera definició per entendre el concepte de yin yang podríem dir que yin és el que més tard serà yang, el que poc a poc es transforma en yang. D’altra banda yang, és el que poc apoc esdevindrà yin.

montañanubesYin yin1, que el seu ideograma representa els núvols acumulats en el vessant humit, ombrejat, de la muntanya. Esdevé llavors principi d’ombra, fred, de repòs, invitant a interioritzar, reflexionar, feminitat, etc.

 

montañasol2Yang  yang1, representa el costat solejat d’aquesta muntanya, el sol amb els seus rajos que donen llum i calentor. Així doncs ens evocarà la llum, la calor, l’activitat, invitant a l’acció, a exterioritzar, la masculinitat, etc.

 

 

Aquest concepte d’oposició, contraris l’un de l’altre, es combina amb els de:

  • relativitat, al vessant solejat hi pot també fer fred.
  • interdependència, un no pot existir sense l’altre. Si hi ha un vessant solejat és perquè n’hi ha un altre d’ombrejat.
  • transformació, el vessant ombrejat de la muntanya ho serà fins que el sol, poc a poc torni a il·luminar. Des dels primers rajos de sol fins a la il·luminació total i viceversa.

Un moviment, una situació, un acte, poden ser qualificats de yin però  hi ha sempre la possibilitat de trobar-hi dins d’ells algun aspecte yang.

Quan yang arriba al seu punt extrem es torna yin. Aquest cercle sense interrupció  esdevé equilibri.

La representació gràfica del yin yang és el Taiji:

Taiyin1

En Medicina Tradicional Xinesa (MTX) aquest concepte filosòfic esdevé una “llei” i alhora una de les quatre parelles, que juntament amb superficial/profund (biao/li), calent/fred i ple/buit, constitueixen els vuit principis del diagnòstic.

Durant l’equilibri els aspectes yin i yang es completen, es compenetren i es succeeixen. En la patologia un envaeix l’altre ocasionant mancances o excessos.

Yin és qui guarda l’essència i és doncs quan l’emergència es fa i es desenvolupa. Yang és el que defensa a l’exterior i és doncs la força que en resulta.” (Su Wen cap.3)

 

 

 

Footer background
Carrer de Gaspar Sabater, 12. Centre Fisiofit.
ramongort@acufisio.es
(+34) 696 60 60 07

Contacte

Gràcies per contactar amb nosaltres El seu missatge s'ha enviat correctament. Hi ha hagut un error! Si us plau reviseu els camps.
Esborrar
© 2015 Acufisio. Tots els drets reservats.