” Els tres mesos de la tardor criden a “replegar” i “ajustar l’equilibri” (Rong-Ping).

Les energies del cel es comprimeixen, les energiesde la terra irradien claredat.”

Su Wen, capítol II

La simbologia de la tardor.

La tardor (Qiu 秋) en MTX correspon als mesos d’agost, setembre i octubre. Comença el 7 d’agost i acaba el 6 de novembre. El caràcter xinès Qiu, associa els cereals arribats a maduració (primer caràcter) i el radical del foc (segon caràcter).

D’aquesta manera els tres mesos de tardor expressen les característiques fonamentals de Rong-Ping.

Rong 容 que el seu caràcter xinès evoca una vall, un canyó, ens duu al significat de contenir, de guardar. És un moviment alhora d’acollida i de recel que recorda que la tardor acull les fructificacions de l’estiu, que les recolta i les organitza. De la mateixa manera que els pulmons (òrgan representaiu de la tardor) reben les energies del cel i de la terra, les recolten i les distribueixen per tot el cos.

En els tres mesos de la tardor es recolleixen i s’acollen els fruits de l’estiu. Però alhora, s’han de poder  equilibrar totes les seves essències per poder repartir-les i interioritzar-les correctament.

Ping 平 que mostra una balança on els dos plats estan en equilibri, significa al mateix temps la pau i la salut.

A la tardor hi ha una disminució i una interiorització del Yang cap al Yin. Les dinàmiques es capgiren i ens duen a la tasca de recol·lectar dins seu. Així com d’equilibrar, clarificar i classificar les diferents expressions de la vida abans d’interioritzar-les.

La necessitat de son creix al mateix temps que les nits s’allarguen: anem al llit de bona hora per a favoritzar el l’interiorització de Yin, però al mateix temps ens aixequem aviat per beneficiar-nos de l’empenta que encara conserva el Yang.

De la mateixa manera ens comportem amb pau, tranquil·litat i serenitat davant la vida. Per tal de plasmar aquesta interiorització també a nivell psíquic.

Plantes reguladores i infusió pròpies de la tardor. ( Eyssalet i Malnic, 2010)

Brots d’avet, la farigola, la borratja, les roselles, les violetes, la pota de cavall, l’hisop, l’herba de l’ala, la cua de cavall, l’eucaliptus, la lavanda.
Demaneu al vostre herbolari la següent preparació:

• 30 g de borratja
• 20 g de roselles
• 20 g de brots d’avet o pi
• 20 g de farigola
• 10 g de solidago
• 10 g de flors de violeta
• 20 g de regalèssia ( no la utilitzeu si hi ha un atendència a la hipertensió)

Feu infusionar una cullera petita de la barreja dins d’un got amb aigua prèviament bullida. La podeu beure un o dos cops per dia.

Referència bibliogràfica:

Eyssalet, J.M. i Malnic, E. (2010). La médecine chinoise. Santé, forme et diététique. Paris: Odile Jacob

Foto portada: Ferran Jordà.