En la filosofia xinesa antiga, l’art d’alimentar la vida, yangsheng 養生, era una disciplina per ella mateixa, estretament lligada a la medicina tradicional xinesa reagrupa el conjunt de pràctiques que permeten el bon manteniment del Cor-Emperador, l’esperit i el conjunt de l’organisme amb l’objectiu de fortificar-los, evitar malalties i allargar la vida.

Aquí tenim un extracte del primer llibre del Huang Di Nei Jing Su Wen que ho escenifica:

“Els homes de la Gran antiguitat eren observadors del Dao; es regulaven en el yin/yang i arribaven a l’Harmonia a través de les Pràctiques i els Nombres. Bevien i menjaven amb mesura, traballaven i descansaven amb regularitat, no s’esgotaven en activitats sense consideració. Podent d’aquesta manera mantenir la unió del cos i dels esperits, i, centenaris, se n’anaven.

Pels homes d’avui, res d’això! Fan de l’alcohol la seva beguda, de la mala conducta, el seu quotidià; entren, completament ebris, al dormitori, deixen les passions assecar les seves essències i la dissipació dilapidar el seu Autèntic; incapaços de mantenir la seva integritat condueixen els seus Esperits a contra-temps, per l’agitació, exciten el seu cor, anant en contra de la felicitat de viure, sense moderació s’activen o es reposen, d’aquesta manera a mig camí dels cent anys, declinen.”

SUWEN 1 traducció del francés, La vie, la médecine, la sagesse, Suwen les onze premiers traités. Institut Ricci. Edition du CERF.

En el text podem recamarcar la importància que atorga a les Pràctiques i els Nombres:

• les Pràctiques: alimentar la vida és practicar, insistint en la importància de la quietud i la tranquil·litat de l’esperit (shen), en exercicis corporals moderats (xing), en la preservació de l’essència vital (jing), en el treball intern de l’energia (qi), o encara la dietètica.
• els Nombres: l’1: la unitat, l’únic, el 2: yin/yang, el 3: Cel/Home/Terra, el 4: l’espai i el temps imposats a l’home, el 5: els 5 moviments, el 6 i 12: la circulació i distribució de l’energia.

 

Extret i traduït del francés GFMC Toulouse 2012.

Foto: Rikaz (Victor).

El concepte dels cinc moviments o de wuxing ( 五行) fa referència a cinc etapes de la transformació cíclica generada per l’alternança de Yin i Yang, podríem dir que són l’observació a través d’un microscopi de les cinc etapes del cicle de creixement i decreixement del Yin/Yang, i prenen representació en cinc elements qualitatius de la natura, la fusta, el foc, la terra, el metall i l’aigua. Aquests elements no són res més que emblemes que ens permeten il·lustrar aspectes específics del Qi i les etapes de les seves diferents mutacions.

Wu 五 significa “cinc”. Xing 行 es composa de dos ideogrames: el primer significa “avançar el peu esquerre per començar el pas” el segon, “avançar el peu dret per acabar el pas”. El que com a idea general ens dóna “moviment, dinamisme”. Aixi podríem traduir wuxing per “cinc moviments”, “cinc fases” o “cinc dinamismes”.

El Foc correspon al Yang màxim (Yang de Yang), l’Aigua el Yin mínim (Yin de Yin), la Fusta a l’aparició de Yin a partir del Yang (Yang de Yin), el Metall a l’aparició de Yin a partir del Yang (Yin de Yang). La Terra representada inicialment com a element central, referència indispensable a tota representació, és situada entre el Foc i el Metall.

Els elements:

• La Fusta (mu). Els seu ideograma 木 representa un arbre amb el seu tronc, rames i arrels.S’associa a la primavera. Els seus òrgans són el fetge i la vesícula biliar. Les seves propietats són el naixement, allò que sorgeix de terra, el creixement, la flexibilitat, l’impulsió vital i el lliure moviment.
• El Foc (huo) E seu ideograma 火 representa el foc, amb una flama central i dues guspires. S’associa a l’estiu. Els seus òrgans són el cor i l’intestí prim. Les seves propietats són la producció de calor i el moviment d’ascensió, d’acció, metabolisme, dinamisme, etc.
• La Terra (tu). El seu ideograma 土 representa un monticle de terra. Els seus òrgans són l’estómac i la melsa o pàncrees. És la moderadora de qualitats harmonitzadores. Les seves propietats són la producció i la transformació, alhora que transporta els líquids i els elements nutritius.
• El Metall (jin). El seu ideograma 金 representa una mina d’or (metall més valorat) amagada de les mirades indiscretes, amb quatre galeries on s’hi troben les llavors d’or. S’associa amb la tardor. Els seus òrgans són el pulmó i el gros intestí. Les seves propietats són a la vegada la mal·leabilitat i la duresa. És el moviment de la concentració, condensació, contracció, etc.
• L’Aigua (shui). El seu ideograma 水 representa un corrent d’aigua. S’associa a l’hivern. Els seus òrgans són els ronyons i la bufeta. Les seves propietats són la humificació, refredar,  filtrar-se cap al fons, l’acumulació i estagnació.  És el moviment de la calma, repòs, interiorització.

Relacions fisiològiques dels Cinc Moviments.

• Relació d’engendrament (Xiangsheng 相生):

El concepte d’engendrament significa que cadascun dels Cinc Moviments pot ajudar al desenvolupament del Moviment que el segueix. Xiangsheng significa literalment “donar-se naixença mutualment”. Això dóna un cicle perpetu on cada moviment engendra el següent i on finalment totes les fases són solidàries les unes amb les altres.

El Foc engendra la Terra i aquesta el Metall, que engendra l’Aigua i successivament en un cicle perpetu.

• Relació de dominació (Xiangke 相剋) :
  

El concepte de dominació significa que cadascun dels Moviments controlar, frenar, contenir el desenvolupament del Moviment que el precedeix en el següent ordre: Fusta-Terra-Aigua-Foc-Metall.

“El Metall talla la Fusta, l’Aigua apaga el foc, la Fusta cobreix la Terra, el Foc fon el Metall i la Terra dirigeix l’Aigua”. Su Wen

El cicle de dominació és complementari del d’engendrament. La combinació d’aquestes dues lleis, engendrament i dominació, fa que cada Moviment tingui relacions amb els altres quatre. Per exemple: la Fusta que domina la Terra és alhora dominada pel Metall, és engendrada per l’Aigua i ella mateixa engendra el Foc.

Relacions patològiques dels Cinc Moviments.

• Relació d’explotació (Xiangcheng 相 乘):

La relació Cheng és un excés de la relació Ke. Això vol dir que, dins d’una situació de desequilibri, cadascun dels Cinc Moviments pot aprofitar-se de la debilitat del Moviment que el precedeix per abusar d’ell, explotar-lo, reprimir-lo, segons el mateix ordre que en el cicle de dominació.

Per exemple, en la relació Ke que hi ha entre Fusta i Terra: quan el Moviment dominador esdevé exageradament fort (Fusta) o el Moviment dominat (Terra) exageradament feble, s’estableix una relació de dominació excessiva (sempre del moviment dominador en aquest cas Fusta), el que condueix a una situació d’abús, explotació. Aquesta situació és patològica. Hi ha un desequilibri quantitatiu entre forces però sense desorganització del sistema.

• Relació de menyspreu (Xiangwu 相 侮):

El concepte de menyspreu significa que cadascun dels Cinc Moviments pot, en una situació de desequilibri, insultar, humiliar, revoltar-se contra el Moviment que el domina i passar a dominar-lo. Hi ha una desorganització quantitativa i d’ordre del sistema. És la desorganització més patològica.

Si utilitzem els mateixos moviment que en l’exemple anterior, en la relació de menyspreu, la Terra passaria a dominar a la Fusta.

De la mateixa manera que el cicle d’engendrament i el de dominació es complementen, el d’explotació i menyspreu també. Per fer-ho més fàcil ho veurem en forma d’exemple:

Si la Fusta és en excés oprimeix la Terra, el Metall es veu afeblit per la pujada en força de la Fusta. Alhora la Terra engendra el Metall i domina l’Aigua. A causa de l’opressió de la Fusta a la Terra aquesta no pot exercir cap de les seves dues funcions. Així és que el Metall al no estar alimentat per la Terra no podrà tornar a controlar la Fusta i l’Aigua al no està dominada per la Terra alimentarà massa la Fusta que continuarà la seva opressió a la Terra. En aquest cas el sistema està pervertit i el desequilibri s’accentua cada cop més.

La terapèutica serà molt més global i complexa en aquests casos igual que la causa de la patologia.

Aplicacions medicals dels Cinc Moviments.

Tenint en compte les correspondències dins el cos humà dels Cinc Moviments, cadascuna de les relacions patològiques descrites anteriorment poden ser aplicades als òrgans corresponents de cada moviment.

D’aquesta manera la teoria dels cinc moviments roman omnipresent en el diagnòstic i el tractement en MTX.

Refèrencia bibliogràfica:

Marié, Éric. (2008) Précis de médecine chinoise. Histoire, théories fondamentales, diagnostic et principes théoriques. Éditions Dangles, groupe Piktos.

Sionneau, P. ; Zagorski, R. (2001) La diététique du Tao. Paris. Guy Trédaniel Éditeur.

Foto de portada extreta del llibre: “Voies et vertus de la médecine chinoise”. Jean-François Cludy et Régine Tiburce-Cludy, P.21.

El yin yang no solament és un concepte filosòfic fonamental del pensament xinès que ha recorregut els segles fins als nostres dies, sinó que alhora, és una de les “lleis” bàsiques de la Medicina Tradicional Xinesa.

Com a primera definició per entendre el concepte de yin yang podríem dir que yin és el que més tard serà yang, el que poc a poc es transforma en yang. D’altra banda yang, és el que poc apoc esdevindrà yin.

Yin , que el seu ideograma representa els núvols acumulats en el vessant humit, ombrejat, de la muntanya. Esdevé llavors principi d’ombra, fred, de repòs, invitant a interioritzar, reflexionar, feminitat, etc.

Yang  , representa el costat solejat d’aquesta muntanya, el sol amb els seus rajos que donen llum i calentor. Així doncs ens evocarà la llum, la calor, l’activitat, invitant a l’acció, a exterioritzar, la masculinitat, etc.

Aquest concepte d’oposició, contraris l’un de l’altre, es combina amb els de:

• relativitat, al vessant solejat hi pot també fer fred.
• interdependència, un no pot existir sense l’altre. Si hi ha un vessant solejat és perquè n’hi ha un altre d’ombrejat.
• transformació, el vessant ombrejat de la muntanya ho serà fins que el sol, poc a poc torni a il·luminar. Des dels primers rajos de sol fins a la il·luminació total i viceversa.

Un moviment, una situació, un acte, poden ser qualificats de yin però  hi ha sempre la possibilitat de trobar-hi dins d’ells algun aspecte yang.

Quan yang arriba al seu punt extrem es torna yin. Aquest cercle sense interrupció  esdevé equilibri.

La representació gràfica del yin yang és el Taiji:

En Medicina Tradicional Xinesa (MTX) aquest concepte filosòfic esdevé una “llei” i alhora una de les quatre parelles, que juntament amb superficial/profund (biao/li), calent/fred i ple/buit, constitueixen els vuit principis del diagnòstic.

Durant l’equilibri els aspectes yin i yang es completen, es compenetren i es succeeixen. En la patologia un envaeix l’altre ocasionant mancances o excessos.

“Yin és qui guarda l’essència i és doncs quan l’emergència es fa i es desenvolupa. Yang és el que defensa a l’exterior i és doncs la força que en resulta.” (Su Wen cap.3)