El punt Hegu (合谷) es tradueix com a valls que es retroben. Forma part dels punts més importants i utilitzats en acupuntura i digitopuntura gràcies al seu gran nombre d’indicacions, en especial per tots els dolors de la cara, ulls, nas, boca i orelles.

És el punt:

• yuan del meridià de l’intestí gros
• punt estrella celeste de Ma Dan-yang
• punt de comanda de Gao Wu

Localització:

Cara dorsal de la mà, entre el primer i el segon metacarpià, en la meitat del segon metacarpià, a proximitat del seu costat radial.

Inserció de l’agulla:

1. Perpendicular de 0.5 a 1 cun de profunditat; 2. Obliqua de 1 a 1.5 cun, en direcció proximal.

Tècniques de massatge: 

Podem utilitzar tècniques de pressió mantinguda, rotacions amb el sentit de les agulles d’un rellotge per tonificar i en l’altre sentit per dispersar i percussions.

Accions:

Regula el Qi protector i controla la sudoració

Caça el vent i allibera la superfície

Regula la cara, els ulls, el nas, la boca i les orelles

Estimula el meridià i disminueix el dolor

Ajuda a provocar el part

Restaura el yang

Indicacions:

• Afectació per vent-fred extern, febre i calfreds, set intensa, sudoració abundant o absència d’aquesta.
• Cefalea unilateral o de tot el cap, hipertensió.
• Enrogiment, ulls dolorosos, vermells i inflats, baixada de visió, obstrucció superficial dels ulls.
• Epistaxi, congestió nasal, rinitis, esternuts.
• Dolor dental o dolor per una càries de la mandíbula inferior, aftes, llengua amb fissures, llavis que no tanquen o que tanquen massa fort.
• Obstrucció dolorosa de la gola, pèrdua de la veu, galteres.
• Inflamació de la cara, desviació de la cara i boca, mandíbules bloquejades, sordera, acúfens.
• Amenorrea, retenció del fetus mort.
• Erupció cutània de tipus vent.
• Obstrucció dolorosa i atròfia dels quatre membres, hemiplegia, dolors dels tendons i ossos, dolors del braç, contractura dels dits, dolor de la columna vertebral.

Contraindicacions:

Vista la seva forta acció per afavorir el part i l’expulsió del fetus mort Hegu esta contraindicat durant l’embaràs.

Hegu està situat en el meridià Yang Ming que és molt abundant en Qi i sang (Xue). Això fa que tots els punts d’aquests meridians, tant de peu (estomac) com de mà (intestí gros) siguin molt útils per tonificar la circulació de Qi i Xue, i dispersar les obstruccions eliminant els dolors que causen.

Manuel d’Acupuncture. Peter Deadman & Mazin Al-Khafaji avec la collaborations de Kevin Baker. SATAS 2011.

Foto: David McBride Photography

En la filosofia xinesa antiga, l’art d’alimentar la vida, yangsheng 養生, era una disciplina per ella mateixa, estretament lligada a la medicina tradicional xinesa reagrupa el conjunt de pràctiques que permeten el bon manteniment del Cor-Emperador, l’esperit i el conjunt de l’organisme amb l’objectiu de fortificar-los, evitar malalties i allargar la vida.

Aquí tenim un extracte del primer llibre del Huang Di Nei Jing Su Wen que ho escenifica:

“Els homes de la Gran antiguitat eren observadors del Dao; es regulaven en el yin/yang i arribaven a l’Harmonia a través de les Pràctiques i els Nombres. Bevien i menjaven amb mesura, traballaven i descansaven amb regularitat, no s’esgotaven en activitats sense consideració. Podent d’aquesta manera mantenir la unió del cos i dels esperits, i, centenaris, se n’anaven.

Pels homes d’avui, res d’això! Fan de l’alcohol la seva beguda, de la mala conducta, el seu quotidià; entren, completament ebris, al dormitori, deixen les passions assecar les seves essències i la dissipació dilapidar el seu Autèntic; incapaços de mantenir la seva integritat condueixen els seus Esperits a contra-temps, per l’agitació, exciten el seu cor, anant en contra de la felicitat de viure, sense moderació s’activen o es reposen, d’aquesta manera a mig camí dels cent anys, declinen.”

SUWEN 1 traducció del francés, La vie, la médecine, la sagesse, Suwen les onze premiers traités. Institut Ricci. Edition du CERF.

En el text podem recamarcar la importància que atorga a les Pràctiques i els Nombres:

• les Pràctiques: alimentar la vida és practicar, insistint en la importància de la quietud i la tranquil·litat de l’esperit (shen), en exercicis corporals moderats (xing), en la preservació de l’essència vital (jing), en el treball intern de l’energia (qi), o encara la dietètica.
• els Nombres: l’1: la unitat, l’únic, el 2: yin/yang, el 3: Cel/Home/Terra, el 4: l’espai i el temps imposats a l’home, el 5: els 5 moviments, el 6 i 12: la circulació i distribució de l’energia.

 

Extret i traduït del francés GFMC Toulouse 2012.

Foto: Rikaz (Victor).

” Els tres mesos de la tardor criden a “replegar” i “ajustar l’equilibri” (Rong-Ping).

Les energies del cel es comprimeixen, les energiesde la terra irradien claredat.”

Su Wen, capítol II

La simbologia de la tardor.

La tardor (Qiu 秋) en MTX correspon als mesos d’agost, setembre i octubre. Comença el 7 d’agost i acaba el 6 de novembre. El caràcter xinès Qiu, associa els cereals arribats a maduració (primer caràcter) i el radical del foc (segon caràcter).

D’aquesta manera els tres mesos de tardor expressen les característiques fonamentals de Rong-Ping.

Rong 容 que el seu caràcter xinès evoca una vall, un canyó, ens duu al significat de contenir, de guardar. És un moviment alhora d’acollida i de recel que recorda que la tardor acull les fructificacions de l’estiu, que les recolta i les organitza. De la mateixa manera que els pulmons (òrgan representaiu de la tardor) reben les energies del cel i de la terra, les recolten i les distribueixen per tot el cos.

En els tres mesos de la tardor es recolleixen i s’acollen els fruits de l’estiu. Però alhora, s’han de poder  equilibrar totes les seves essències per poder repartir-les i interioritzar-les correctament.

Ping 平 que mostra una balança on els dos plats estan en equilibri, significa al mateix temps la pau i la salut.

A la tardor hi ha una disminució i una interiorització del Yang cap al Yin. Les dinàmiques es capgiren i ens duen a la tasca de recol·lectar dins seu. Així com d’equilibrar, clarificar i classificar les diferents expressions de la vida abans d’interioritzar-les.

La necessitat de son creix al mateix temps que les nits s’allarguen: anem al llit de bona hora per a favoritzar el l’interiorització de Yin, però al mateix temps ens aixequem aviat per beneficiar-nos de l’empenta que encara conserva el Yang.

De la mateixa manera ens comportem amb pau, tranquil·litat i serenitat davant la vida. Per tal de plasmar aquesta interiorització també a nivell psíquic.

Plantes reguladores i infusió pròpies de la tardor. ( Eyssalet i Malnic, 2010)

Brots d’avet, la farigola, la borratja, les roselles, les violetes, la pota de cavall, l’hisop, l’herba de l’ala, la cua de cavall, l’eucaliptus, la lavanda.
Demaneu al vostre herbolari la següent preparació:

• 30 g de borratja
• 20 g de roselles
• 20 g de brots d’avet o pi
• 20 g de farigola
• 10 g de solidago
• 10 g de flors de violeta
• 20 g de regalèssia ( no la utilitzeu si hi ha un atendència a la hipertensió)

Feu infusionar una cullera petita de la barreja dins d’un got amb aigua prèviament bullida. La podeu beure un o dos cops per dia.

Referència bibliogràfica:

Eyssalet, J.M. i Malnic, E. (2010). La médecine chinoise. Santé, forme et diététique. Paris: Odile Jacob

Foto portada: Ferran Jordà.

El yin yang no solament és un concepte filosòfic fonamental del pensament xinès que ha recorregut els segles fins als nostres dies, sinó que alhora, és una de les “lleis” bàsiques de la Medicina Tradicional Xinesa.

Com a primera definició per entendre el concepte de yin yang podríem dir que yin és el que més tard serà yang, el que poc a poc es transforma en yang. D’altra banda yang, és el que poc apoc esdevindrà yin.

Yin , que el seu ideograma representa els núvols acumulats en el vessant humit, ombrejat, de la muntanya. Esdevé llavors principi d’ombra, fred, de repòs, invitant a interioritzar, reflexionar, feminitat, etc.

Yang  , representa el costat solejat d’aquesta muntanya, el sol amb els seus rajos que donen llum i calentor. Així doncs ens evocarà la llum, la calor, l’activitat, invitant a l’acció, a exterioritzar, la masculinitat, etc.

Aquest concepte d’oposició, contraris l’un de l’altre, es combina amb els de:

• relativitat, al vessant solejat hi pot també fer fred.
• interdependència, un no pot existir sense l’altre. Si hi ha un vessant solejat és perquè n’hi ha un altre d’ombrejat.
• transformació, el vessant ombrejat de la muntanya ho serà fins que el sol, poc a poc torni a il·luminar. Des dels primers rajos de sol fins a la il·luminació total i viceversa.

Un moviment, una situació, un acte, poden ser qualificats de yin però  hi ha sempre la possibilitat de trobar-hi dins d’ells algun aspecte yang.

Quan yang arriba al seu punt extrem es torna yin. Aquest cercle sense interrupció  esdevé equilibri.

La representació gràfica del yin yang és el Taiji:

En Medicina Tradicional Xinesa (MTX) aquest concepte filosòfic esdevé una “llei” i alhora una de les quatre parelles, que juntament amb superficial/profund (biao/li), calent/fred i ple/buit, constitueixen els vuit principis del diagnòstic.

Durant l’equilibri els aspectes yin i yang es completen, es compenetren i es succeeixen. En la patologia un envaeix l’altre ocasionant mancances o excessos.

“Yin és qui guarda l’essència i és doncs quan l’emergència es fa i es desenvolupa. Yang és el que defensa a l’exterior i és doncs la força que en resulta.” (Su Wen cap.3)